No prevenir els surt car

La cru­el­tat i la irres­pon­sa­bi­li­tat de l'espècie humana no té parangó. Cada any dot­ze­nes de gos­sos, gats i fures aban­do­nats, a més a més d'algun altre capritx exòtic, van a parar a alguna gos­sera o Cen­tre d'Atenció d'Ani­mals Domèstics (CAAD) de Cata­lu­nya. Alguns exem­plars fa més d'un lus­tre que hi viuen en règim de pensió com­plerta a compte dels Ajun­ta­ments, con­sells comar­cals i ens supra­mu­ni­ci­pals com el CAAD de la Man­co­mu­ni­tat Penedès-Gar­raf, que dóna ser­vei a trenta muni­ci­pis i té un pres­su­post assig­nat de 530.000 euros anu­als. Aquesta des­pesa es podria mini­mit­zar si els amos dels ani­mals fes­sin dues coses ben sen­zi­lles: posar un xip iden­ti­fi­ca­tiu als cans i gats per si es per­den i este­ri­lit­zar-los per evi­tar ven­tra­des inde­sit­ja­des.

“Els esforços han d'anar enca­mi­nats a inci­dir en l'arrel del pro­blema, com és la cria incon­tro­lada i la tinença no res­pon­sa­ble, en lloc de cen­trar el focus d'atenció només en el final del pro­blema, com és ges­ti­o­nar un ani­mal en unes ins­tal·laci­ons d'aco­llida tem­po­ral”, recalca Lour­des Bohé, res­pon­sa­ble de comu­ni­cació del CAAD Penedès. Men­tres­tant, però, la rea­li­tat és que aquests cen­tres con­ti­nuen mas­si­fi­cats i la pro­hi­bició de sacri­fi­car els ani­mals –arti­cle 11 de la llei 22/2003 de pro­tecció dels ani­mals, demo­rada fins a l'1 de gener del 2007– no hi ajuda gens. Tot i que l'any pas­sat al CAAD Penedès el 30% dels pro­pi­e­ta­ris van recu­pe­rar els seus ani­mals, la població fluc­tua sem­pre al vol­tant de 400 exem­plars.

Les fonts de finançament de les gos­se­res i dels CAAD són, prin­ci­pal­ment, els matei­xos ajun­ta­ments. En el cas del CAAD Penedès, aquests apor­ten el 77% del pres­su­post, men­tre que les sub­ven­ci­ons d'altres admi­nis­tra­ci­ons repre­sen­ten el 12% i les taxes que paguen els usu­a­ris del cen­tre, un 11%. Els ajun­ta­ments paguen una quota anual en funció de dos paràmetres: els habi­tants i l'ús que es va fer del ser­vei l'any ante­rior. A tall d'exem­ple, aquest 2015 Vila­nova i la Geltrú haurà d'abo­nar 102.000 euros i Vila­franca del Penedès, 72.732.

Con­sells Comar­cals

On també tenen dele­gada i man­co­mu­nada la gestió dels ani­mals aban­do­nats és a Osona. El Con­sell Comar­cal dóna ser­vei a 44 dels 51 muni­ci­pis. “Hi ha pobles petits que no tenen els mit­jans ni humans ni mate­ri­als per fer-ho. Des del 2011, vam començar a fer peda­go­gia, perquè a vega­des els muni­ci­pis no són prou cons­ci­ents de la res­pon­sa­bi­li­tat que com­porta no tenir ben ges­ti­o­nat el tema dels ani­mals de com­pa­nyia”, explica Manel Romans, vice­pre­si­dent pri­mer del Con­sell Comar­cal d'Osona. Els 44 ajun­ta­ments desem­bor­sen en total uns 160.000 euros anu­als, que es repar­tei­xen en funció del cens de veïns i dels ani­mals que entren a la Pro­tec­tora d'Ani­mals d'Osona. Des dels 251 euros que paga Sant Agustí de Lluçanès fins als 44.800 (dels quals 35.000 són de quota fixa) que liquida Vic, l'objec­tiu és “que paguin menys els que millor ho ges­ti­o­nin”. El 2014 van entrar a la Pro­tec­tora 243 gos­sos (226 dels quals pro­vi­nents dels ajun­ta­ments amb els quals hi ha con­veni) i 68 gats. Entre adop­ci­ons i recu­pe­ra­ci­ons, van sor­tir 247 gos­sos i 19 gats.

El Con­sell Comar­cal de la Selva té la gos­sera a Tossa de Mar, on cada any entren uns 650 ani­mals pro­ce­dents de 25 muni­ci­pis, “tota la comarca menys Arbúcies, que té con­veni amb un altre ens”, comenta Miquel García, tècnic de Medi Ambi­ent del Con­sell Comar­cal de la Selva. Dels 225.000 euros anu­als pres­su­pos­tats per a aquest ser­vei, el 70% pro­ve­nen d'ajun­ta­ments com ara Bla­nes i Llo­ret (cadas­cun dels quals abona 23.000 euros), i de pobla­ci­ons com Anglès (entre 3.000 i 4.000 euros) o Sant Julià del Llor i Bon­matí (1.800 euros).

En el cas dels muni­ci­pis que tenen ser­vei propi d'aco­llida d'ani­mals, alguns reco­nei­xen ober­ta­ment que aquest és defi­ci­tari des que es va crear. Cas­tell­bis­bal, on el man­te­ni­ment del CAAD (del 2001) l'any pas­sat va repre­sen­tar una des­pesa de 128.674 euros, n'és un exem­ple. Els ingres­sos (taxes i sub­ven­ci­ons de la Dipu­tació de Bar­ce­lona i, des de fa dos anys, de la Gene­ra­li­tat) només van ser de 28.695 euros, un 22% del cost. “Alguna vegada ens hem plan­te­jat bus­car altres fórmu­les, però no hem fet cap pas en ferm i el Con­sell Comar­cal tam­poc ha pro­po­sat ofe­rir el ser­vei a la comarca”, diu Alberto Mata­lla­nas, regi­dor de Medi Ambi­ent de Cas­tell­bis­bal, que també presta ser­vei a Ullas­trell.

A Bala­guer, final­ment també tin­dran refugi d'ani­mals muni­ci­pal, després d'anys de tenir una gos­sera a mig cons­truir i mig aban­do­nada, motiu pel qual havien de por­tar els ani­mals a La Fora­dada i pagar entre 4.000 i 6.000 euros anu­als. Les obres de con­di­ci­o­na­ment esta­ran enlles­ti­des aquest maig.

Adop­ci­ons a l'estran­ger

“Les adop­ci­ons con­tri­bu­ei­xen a alleu­ge­rir la situ­ació, però no són sufi­ci­ents per absor­bir el gran volum d'ani­mals a ges­ti­o­nar”, comenta Bohé. Per això, alguns cen­tres han optat per les adop­ci­ons inter­na­ci­o­nals, com per exem­ple a Cas­tell­bis­bal i al Con­sell Comar­cal de la Selva. En tots dos casos tenen con­ve­nis amb pro­tec­to­res d'Ale­ma­nya (sobre­tot amb ETN); el Con­sell Comar­cal de la Selva, des de fa més de deu anys. El 2011, per exem­ple, l'ens comar­cal va enviar a Ale­ma­nya 93 ani­mals, la qual cosa va supo­sar-li una des­pesa de 30.000 euros. “El cost de cada ani­mal que envies és d'entre 300 i 400 euros perquè mar­xen vacu­nats, amb el xip, ope­rats, amb pas­sa­port...”, deta­lla Gar­cia. Al gener pas­sat hi van expor­tar 26 gos­sos, i aquest juliol espe­ren dur-n'hi 25 més.

Aquesta solució repre­senta una vàlvula d'esca­pa­ment quan els cen­tres d'aco­llida estan satu­rats. Mal­grat que alguns ani­mals es poden adop­tar de franc –els malalts o amb algun pro­blema físic, els d'edat avançada o els que reque­rei­xen trac­ta­ments con­ti­nu­ats–, el fet de no poder-los sacri­fi­car suposa un pro­blema afe­git. “La llei s'hau­ria d'adap­tar una mica a la rea­li­tat i no s'hau­rien d'aguan­tar gos­sos que saps que no sor­ti­ran mai de la gos­sera”, opina Romans. Aquests ani­mals gene­ren una des­pesa que comprèn el ser­vei de reco­llida i aco­llida, l'adqui­sició de mate­rial, l'ali­men­tació, els ser­veis de neteja, les des­pe­ses vete­rinàries, vacu­na­ci­ons, este­ri­lit­za­ci­ons, implan­ta­ci­ons de xip i des­pe­ses de per­so­nal. Cal­cu­len que tot ple­gat val de 200 a 400 euros per ani­mal i any. A Cas­tell­bis­bal, només en este­ri­lit­za­ci­ons, el 2014 van pagar 27.993 euros (21,8% de la des­pesa total).

Tenint en compte que, segons el Síndic de Greu­ges algu­nes dades xifren en onze mili­ons d'euros anu­als la des­pesa muni­ci­pal per a tot Cata­lu­nya pel que fa al man­te­ni­ment i gestió dels ani­mals als cen­tres d'aco­llida, el Síndic ja va reflec­tir a l'informe anual del 2011el pro­blema econòmic que repre­senta per als muni­ci­pis la gestió dels ani­mals per­duts o aban­do­nats i el com­pli­ment de la llei de pro­tecció dels ani­mals en un con­text de crisi econòmica i sense un “acom­pa­nya­ment finan­cer”. El Síndic valora posi­ti­va­ment les sub­ven­ci­ons que es donen als ens locals, però con­si­dera que “esde­ve­nen insu­fi­ci­ents per com­pen­sar la inversió i els cos­tos que suposa no sola­ment el com­pli­ment de la pro­hi­bició de la llei sinó també el fun­ci­o­na­ment d'uns cen­tres d'aques­tes carac­terísti­ques”.